Campanya "Infamy, Infamy!" 4. Preparació del primer escenari de la campanya.
Després de repassar les forces bàsiques de cada bàndol ens endinsem en el sistema aleatori de generació d'escenaris i del terreny de joc de l'Infamy i, de pas, creem el nostre primer escenari de la campanya. Però abans d'això vegem en quina setmana té lloc aquest primer enfrontament. Llancem un dau de 6 cares i consultem la taula de baix. Hem tret un 2, el que vol dir que hem de sumar dos setmanes al calendari de campanya romà. Per tant, el conflicte es produeix la quarta setmana de març (Martius).
Exemple de marcadors de punts d'emboscada.
Els númides, famosos mercenaris del nord d'Àfrica que acompanyaren a cartaginesos i romans.
Creació del terreny de joc
En primer lloc es crea el terreny de joc mitjançant un sistema que divideix la taula (que mesura 120x180 cm) en sis quadrats iguals de 60x60 cm, els quals numerem de l'1 al 6.
A continuació es consulta la taula corresponent al lloc on es produeix l'enfrontament (en aquest cas en la Gal·lia) i es llença un dau de 6 cares per cada tipus de terreny per a veure quantes peces d'aquest terreny hi han. Els tipus de terreny són: puigs, boscs, marjals i construccions (cases, corrals, bancals tancats, pous, etc.). Cada peça de terreny mesura uns 30x30 cm, excepte les construccions que són més xicotetes. També pot haver un riu si els dos jugadors trauen el mateix resultat en un dau de 6.
Després de conèixer el número de peces de cada tipus de terreny és hora de llençar aquest número de daus per veure en quina zona de la taula estan situats, i situem una peça en cada zona. Per exemple, si tenim 4 boscs llencem 4 daus i col·loquem una peça de bosc en cada requadre de la taula de joc corresponent al número que haja eixit en el dau.
Comencem pels puigs i després, per ordre, van els boscs, marjals i construccions.
Una vegada preparat el terreny de joc passem a veure quin tipus d'escenari ens ix.
Determinació del tipus d'escenari
El primer que fem és determinar qui és l'atacant i qui el defensor. Els daus decideixen que els gals d'Histèrix siguen els atacants en aquest primer escenari. Podem imaginar-se a Histèrix i el seu grup de partidaris que enceten les hostilitats i la seva rebelió en aquest primer enfrontament.
A continuació es tira un dau i consultar la taula de generació d'escenaris. Ens ix un 4, un escenari titolat "partida de farratge". Si tornem a posar un poc d'imaginació podem veure que els rebels d'Histèrix necessiten aliments, i quina millor manera d'aconseguir-los que furtar-los-els als "colaboracionistes" dels romans.
Després consultem en detall aquest tipus d'escenari i vegem que han d'haver-hi 3 construccions i sols en teniem 2, així que n'afegim una aleatòriament, tal com hem fet abans.
La descripció de l'escenari ens diu també que l'objectiu del bàndol atacant és intentar farratjar, o siga aconseguir aliments, en almenys 2 de les 3 construccions. També ens diu que per aconseguir aquesta tasca l'atacant compta amb un carro per transportar els aliments que es recullen.
El següent pas es establir aleatòriament les zones de desplegament de cada bàndol, zones de 15x60 cm per on entren a la taula de joc les forces de cada bàndol, encara que també hi hauran punts d'emboscada des d'on es poden desplegar unitats (ja ho veurem més avant). Els daus decideixen que la zona de desplegament dels gals estiga molt prop de les construccions on han de saquejar els aliments. Les coses pinten a favor d'Histèrix, mentre que els romans hauran de donar-se molta pressa per impedir-ho.
Condicions de victòria
Per a aconseguir la victòria, els gals hauran d'enviar alguna unitat a les construccions i emprar un temps aleatori per realitzar la tasca d'omplir el carro d'aliments. Cada vegada que ho intenten es llençarà un dau i es sumarà al total necessari, que és 7.
Quan hagen aconseguit almenys dos tasques, el carro ple de menjar haurà d'eixir per la zona de desplegament gal·la.
Dalt podeu veure la taula de joc després de tot el que hem fet fins ara. Ací podeu apreciar millor que els gals ho tenen a priori fàcil, ja que despleguen molt a prop dels objectius on han de saquejar tots els aliments que puguen, i després pegar a fugir per on han vingut. Els cercles rojos i blaus indiquen els punts d'emboscada de cada bàndol, des d'on es poden desplegar algunes unitats. Les principals unitats romanes, els legionaris, per sort o per desgràcia han d'entrar per la zona de desplegament romana, així que estan prou lluny de les cases que han de protegir.
Suport addicional
L'últim pas en els preparatius abans de començar la partida és determinar la quantitat de punts de suport que cada bàndol pot afegir a les seves forces bàsiques (les que vegerem en els anteriors articles). Aquestes unitats de suport es trien després de saber quin és el terreny i els objectius per ajudar a aconseguir la missió.
Els romans opten per afegir un grup extra de cavalleria gal·la que s'unirà al grup ja existent, amb la intenció d'equilibrar les forces de cavalleria amb els gals, que ténen dos grups de base. Amb els punts que queden aconsegueixen també un grup de 6 javaliners numides a peu i, per sols un punt, uns "exploratores", que redueixen en un els punts d'emboscada enemics.
D'altra banda, els gals decideixen afegir en primer lloc un grup de 10 membres de la leva tribal. Són els guerrers menys entrenats i per això són ideals per a dur a terme la tasca objectiu: recollir els aliments. El carro els acompanyarà.
Com a segona opció els gals compren un grup de 10 guerrers tribals junt a un líder de nivell 1 que dirigirà aquest i altre dels dos grups de guerrers ja presents en les forces bàsiques. Hi ha que entretindre als romans mentre la leva farratja i quants més guerrers, millor.
L'última opció és un grup de 6 genets de la cavalleria tribal. Aquesta cavalleria és d'escaramussa i servirà per desgastar a l'enemic o encarregar-se del escaramussadors romans que vagen a peu.
La lleva gal·la, guerrers poc entrenats i motivats però que vindran bé per a realitzar la tasca de farratjar. El carro per arreplegar els aliments els acompanyarà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada