Campanya "Infamy, Infamy!" 5. El saqueig d'Utum (primera part).
Recapitulem. Estàvem preparant el primer escenari de la campanya i ens va eixir que els gals d'Histèrix, després d'un dur hivern, tenen la intenció de furtar aliments per a la seva causa en Utum, una de les poblacions que controlen els romans. Per la seva part, el centurió Tiranus Aurus ha d'impedir-ho. També veiérem que el mapa havia eixit molt favorable als gals, ja que les zones on es troben els aliments estan pràcticament en la zona de desplegament gal·la.
Abans de començar la partida hem d'establir la moral inicial de cada bàndol mitjançant una tirada de daus, modificada pel tipus de tropes que participa en l'encontre. Les dos parts enfrontades tenen sort i comencen amb la moral màxima: 11 punts.
L'Infamy és un joc en el que, en lloc de partir el torn de joc en dos parts, una per bàndol, com sol passar habitualment en molts jocs, utilitza una baralla de cartes com a sistema d'activació d'unitats. Aquesta baralla està formada per números romans rojos i blaus, 6 banderes roges, 6 banderes blaves i la carta "Tempus fugit", que quan apareix indica que ha arribat el final del torn i toca tornar a barallar.
Cada carta amb un número correspon a un líder de nivell 0 a 4 que comanda una o més unitats. Quan apareix una carta d'aquest tipus el líder en qüestió i les seves unitats poden activar-se i realitzar alguna acció.
Les cartes de banderes (o cartes "signa") comencen el joc en les mans dels jugadors i els permeten realitzar algunes accions com alçar els escuts, recuperar moral, canviar de formació, etc. Una vegada jugades per primera volta de la mà dels jugadors, aquestes cartes passen a la baralla i poden jugar-se en qualsevol moment després d'aparèixer.
Comença la partida.
Una vegada establerta la moral inicial i preparada la baralla de joc i les cartes "signa" en les mans dels jugadors ja podem encetar l'escenari. Es mescla bé la baralla de cartes i es deixa sobre la taula per a que anem agafant cartes de la seva part superior.
Els atacants gals prenen la iniciativa i les primeres unitats en aparèixer són les dos cavalleries de nobles dirigides pel propi Histèrix, les millors unitats gal·les, que es situen prop de la casa redona, des d'on poden anar cap a l'est o cap al sud i tractar de rodejar als romans.
A continuació apareix altra unitat de cavalleria gal·la, la cavalleria tribal d'escaramussa. Els gals situen la cavalleria protegint els flancs i deixen clar que entre aquestes unitats es desplegarà l'infanteria per protegir el saqueig.
En tercer lloc es desplega la unitat de lleva gal·la directament en un camp de blat. Aquesta unitat té la missió de robar tot el gra que trobe i carregar-lo en el carro que els acompanya. Aquestes tres primeres unitats han aparegut mitjançant un parell de punts d'emboscada gals, mostra de la gran flexibilitat de desplegament que tenen els gals respecte als romans. Els guerrers gals poden utilitzar aquests punts per aparèixer mentre que els legionaris sols poden entrar en joc des de la zona de desplegament romana, al marge del lloc romà de la taula.
Els romans han de donar-se molta pressa si volen evitar el robatori d'aliments en aquesta granja, cosa que pareix cada vegada més difícil. La primera unitat romana en eixir és la dels foners balears, que apareixen en el cim d'un puig, protegits per un bosc i molt prop dels camps de cultiu i el magatzem, aprofitant un dels punts d'emboscada romans. Ho fan disparant les seves fones a la cavalleria tribal però sols aconsegueixen un punt de "shock". El "shock" equivaldria a una combinació de confusió, por, cansament, estrés i ferides lleus, i fa que el moviment i la capacitat combativa de les unitats afectades es reduïsquen si no es prenen mesures.
Després entren en joc les unitats principals romanes: els 16 legionaris veterans del centurió Tiranus Aurus dividits en dos "contubernium" de 8 soldats cada un. Ho fan en columna ja que els donarà beneficis a l'hora davançar ràpidament cap a la granja.
La carta "Tempus fugit" ix i el torn acaba. Es tornen a barallar les cartes i la primera és just la del centurió que, conscient que té el temps en contra, dóna pressa als seus homes per a que avancen al trot sense perdre la formació.
Quan s'apropen a la granja són rebuts a pedrades pels foners gals, que es despleguen protegits darrere de les tanques que envolten l'estable. Les potents pedrades de les fones redueixen en aquest joc l'armadura pesada a armadura mitjana però el resultat és de sols un punt de "shock", que es dobla a 2 gràcies que una formació en columna és més vulnerable als atacs.
Amb els romans a les portes de la granja els gals es veuen obligats a treure la infanteria i la deesa Fortuna vol que isquen les dos cartes adequades. Ni més ni menys que 4 unitats de 10 guerrers cadascuna aprofiten un punt d'emboscada i formen una línia de protecció que impedeix el pas als romans. Ho fan a crits, alçant les veus desafiants, instigats pel discurs motivador del seu cabdill de nivell 2 Brogimaros.
Una de les diferències entre els guerrers gals i romans és el "fervor" que ténen els gals. Aquest està entre 1 i 6 punts i és una espècie d'indicador de la motivació, de la ràbia "salvatge" dels lluitadors bàrbars. Aquesta xifra pot augmentar mitjançant una tirada de dau si les unitats estan estàtiques i el lider té sort i realitza un discurs inspirador que alce els ànims... O pot disminuir si es trau un 1 en el dau i el discurs fracassa.
Amb el desplegament dels guerrers totes les unitats gal·les estan en taula. Això fa que els romans puguen fer plans per intentar situar les seves unitats restants on més falta facen. Ix la carta de la potent cavalleria gal·la mercenaria al servei dels romans i dirigida per Kintugnatos, líder de nivell 2. Aquesta es situa en el flanc dret romà per intentar donar un colp dur, ja que les unitats gal·les són més dèbils en aquesta zona i el flanc esquerre romà està protegit per un bosc.
Seguidament apareix la carta dels legionaris inexperts, altres 16 legionaris, conduïts per l'optio Malius Genius. El més lògic és col·locar-los al costat dels veterans, i ho fan també en columna de marxa per avançar el més ràpid possible.
Acaba el torn i la primera carta del següent correspon a Kintugnatos i els seus mercenaris a cavall. Aquest decideix carregar cap a la cavalleria tribal i aquests decideixen evitar el combat i retirar-se cap a darrere (les tropes d'escaramussa poden fugir fàcilment si algú intenta atacar-les cos a cos). Ara el flanc esquerre gal es veu amenaçat. Els romans intenten trencar la sòlida línia de guerrers rodejant-los amb la cavalleria mentre els legionaris avancen cap al front.
La fortuna pareix que en estos moments està de part romana i ix la carta de la unitat que els quedava per desplegar: els javeliners númides a peu. Aquests aprofiten el punt d'emboscada romà més avançat i entren per sorpresa, llençant javelines als guerrers gals. Els foners balears també van desgastant a pedrades als gals, que tracten devitar-les amb els escuts. Un parell d'ells cauen.
Els romans estan rodejant als gals i pot ser que, si no ix la carta adequada, s'enduguen una desagradable sorpresa. No obstant això, la lleva gal·la completa la primera tasca de farratjar de les dos necessàries i ja té el carro ple fins a la mitat del gra que ha tallat del camp. Ara deurà de saquejar altra ubicació de les dos possibles: o la casa redona o l'estable, i tot apunta que serà la primera, a l'estar més prop de la zona de desplegament per on ha d'eixir el carro ple d'aliments.
Salutacions.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada