Celtes fanàtics

Tornem a l'antiguitat per fixar-nos, si el pudor de Facebook ens deixa, en la polèmica figura dels fanàtics nuets celtes. Estos peluts aficionats al nudisme i les substàncies psicotròpiques són menys "hippies" del que pareix, ja que també ens els pinten com uns bel•licosos fanàtics religiosos  que lluiten com posseïts i sense cap por. Almenys així és com se'ns presenten en nombroses manifestacions de la cultura popular: com una mena de precursors dels "berserkers" víkings. 

En "l'Infamy, Infamy!" també és així. Els fanàtics poden desplegar-se en la taula de joc  a partir d'un punt d'emboscada situat en zona boscosa, pantà, elevació del terreny o a partir d'un grup de guerrers ja presents en taula. Ho fan a una distància d'uns 40 cm (gran en termes de joc) amb la possibilitat de que siga una emboscada, i ho fan plens de "fervor" guerrer, que és una mena de ràbia que en el joc millora la capacitat de combat dels guerrers gals. 

No obstant, pareix que en la història no està tant clar que existiren esos gals fanàtics lluitant nuets, ja que d'eixa època sols tenim informació aportada pels romans i grecs, que, per si fóra poc, eren els seus enemics. 

La font més antiga en parlar de la nuesa dels gals és Polibi, en la narració d'una batalla entre romans i gals del nord d'Itàlia, on diu: "ja els Boii i els Insubres van sortir en ordre de batalla amb pantalons i capes cenyides al seu cos. Però els Gaesatae, que per orgull i audàcia llençaven aquestes coses, es disposaren al front de la força militar nus amb les seves armes; suposant que això seria el més pràctic, ja que el terra estava cobert d'espines, que poden enredar-se a les seves peces superiors i dificultar l'ús de les seves armes."

També parla dels gals Diodor Sícul, que després de mencionar la bona qualitat dels escuts, cascs i armadures dels gals conta que "alguns tenen armadures fetes de ferro forjat en cadena, mentre que altres lluiten nus amb allò que els va donar la naturalesa". 

Cèsar en la seua obra de la guerra de les Gal•lies tampoc fa cap referència a que hi haguera gals que lluitaren nuets.  

Qui sap? De totes formes, aquest és un cas d'aquells de "si non è vero, è ben trovato" i, si no existiren, deurien d'existir... almenys en les nostres partides. 

Salut!